La Revolució Industrial

La Revolució Industrial designa un conjunt de canvis econòmics, socials i tecnològics que es van produir inicialment a Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII que van comportar un canvi radical en la manera de produir i unes importants novetats socials. Entre el 1789 i el 1859, en menys de tres generacions, una profunda revolució va canviar el semblant de Gran Bretanya i es van produir transformacions profundes en l'organització de l'estructura econòmica (capitalisme), en la vida social (ordre burgés) i en el sistema polític (règims constitucionals). S'inagura una nova etapa que dóna pas al món contemporari. La revolució marca una ruptura en el curs de la història transformant els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia el senyor inventor es deia John Stevens. A la fi del segle XVII, a la Gran Bretanya, el treball manual començava a ser reemplaçat per un d'industrial i per la fabricació de màquines. Va començar amb la mecanització de la indústria del teixit, el desenvolupament de tècniques de fabricació de ferro i l'ús de carbó. Un cop engegat s'estenia a altres sectors econòmics. L'expansió de comerç era facilitada per la introducció de canals, la millora de les carreteres i de la xarxa ferroviària. La introducció de la màquina de vapor moguda, principalment, per carbó alimentava la indústria del teixit apuntalava augments despectaculars en la producció. El desenvolupament de les màquines-eina durant les primeres dues dècades del 19è segle facilitava la fabricació de més màquines de producció per a altres indústries. Els efectes s'estenen per la majoria de països europeus, Catalunya inclosa malgrat la pobresa de primeres matèries i mercats, i als Estats Units d'Amèrica i al Japó durant el 19è segle. Finalment afecta la major part del món. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme.[2]
La primera Revolució Industrial es fusionava amb la Segona Revolució Industrial al voltant de 1850, quan el progrés tecnològic i econòmic guanyava impuls amb el desenvolupament de màquines alimentades pel vapor aplicades als vaixells i als ferrocarrils, i més tard, al segle XIX, amb el motor de combustió interna i l'energia elèctrica.
El període de temps cobert per la Revolució Industrial varia segons els historiadors. Eric Hobsbawm manté la tesi que finalitza en els anys 1780 i no es desenvolupa plenament fins als anys 1830 o 1840[3], mentre T. S. Ashton manté que ocorré, aproximadament, entre els anys 1760 i 1830